Crònica del Gran
Incendi Forestal del 4 de juliol de 1994
Causes, condicionants i memòria dels fets
A l’àmbit mediterrani al qual pertanyem, el foc ha estat
sempre present de forma natural, causat per llamps o erupcions volcàniques,
fins a tal punt que ha sigut un factor determinant de l’adaptació de les espècies
vegetals i la composició de les comunitats que ara podem observar. L’home,
present a l’ecosistema mediterrani durant molts anys, encara que molts menys
que el foc, també ha influït molt notablement al paisatge dels nostres monts[1]
però paradoxalment, encara que l’home ha utilitzat des de fa segles el foc, mai
havien aparegut al nostre país uns problemes tant importants causats per incendis
forestals a èpoques recents com els succeïts a partir de la dècada dels 60 fins
a l’actualitat.
No obstant, no va a profunditzar-se ací a l’anàlisi del perquè
d’aquesta situació, que pot arribar a simplificar-se amb l’estudi del context d’abandó
dels usos tradicionals, l’èxode rural i la pèrdua de valor dels productes agro-forestals,
que influixen en l’augment de la càrrega de combustible; i molts altres
aspectes propis de la nostra geografia, no menys importants, que afavorixen l’expansió
dels focs com ara la climatologia (altes temperatures, períodes àrids, vents de
ponent, tempestes seques, etc.), la
complicada orografia calcària amb importants pendents, el tipus de vegetació
dominant (molt piròfita[2])
o el factor humà relacionat amb l’estés ús del foc.
Durant el transcurs de la lectura al present article
apareixeran parèntesis i notes al peu que ens faran entendre millor el seu
contingut. D’esta manera, partirem d’un concepte important que, potser, no
estiga tan clar: Què és un incendi
forestal?
[Un
incendi forestal no és més que “Aquell foc que crema terrenys forestals, el
destí dels quals no era cremar-se, i avança sense control” quedant, per tant,
exclosos d’aquest concepte les cremes prescrites i controlades, els contrafocs,
els focs agrícoles, els focs per regenerar pastures, etc.
Cal distingir, a més, dos aspectes
administratius que diferencien els incendis forestals. En primer lloc, els
incendis han de superar 1 ha, els menors es consideren conats. En segon lloc, els
incendis menors de 500 ha són denominats
xicotets incendis forestals (PIF) i els majors de 500 ha són els Grans Incendis
Forestals, d’ara endavant GIFs.]
D’altra banda, resulta de importància crucial, per poder
avançar a la matèria, explicar que el foc no ha de ser vist com un element a eradicar,
com actualment es generalitza de forma molt incorrecta als mitjans de
comunicació, sinó com un factor ecològic
més, amb una sèrie de funcions molt clares com ara, la regeneració de la
vegetació i de les espècies secundàries, el manteniment de la biodiversitat i
de l’equilibri ecològic, el control de plagues i infermetats vegetals i l’increment
de la capacitat del sistema per produir biomassa. Òbviament, baix un règim
elevat de focs de gran intensitat, que afecten a grans superfícies i sobretot
amb freqüències elevades, aquest foc ja no acompleix la seua funció ecològica i
causa greus impactes al medi.
Com moltes persones recordaran, l’incendi forestal de 1994 va
produir un greu impacte al nostre poble al perdre’s la pràctica totalitat del
Mont d’Utilitat Pública V-83 de l’Ombria amb les connotacions econòmiques,
ecològiques i paisatgístiques que implica i com els fets indiquen, no va ser
casualitat que ocorreguera, amb un context d’abandó generalitzat dels monts i
de l’agricultura tradicional i una política nul·la de prevenció d’incendis i
molt dèbil d’extinció. L’estiu de 1994 va ser, a més, un dels estius més secs i
calorosos que es recorden, però aquesta situació constituix un episodi
recurrent típicament mediterrani i que casualment va confluir amb un fenomen de
simultaneïtat de GIFs que també es dóna al territori espanyol d’una manera
recurrent des dels anys 60 amb una freqüència d’uns 10-15 anys.
Per fer-nos una idea de la magnitud dels fets, a nivell
nacional es cremaren un total de 437.600 ha en incendis que es van succeir
paral·lelament als GIFs de la Comunitat Valenciana, agreujant lògicament molt
la situació de partida, sent el balanç econòmic final atorgat per aquell estiu
de 1.325 milions d’euros, quasi el 20% del total de pèrdues per incendis
forestals dels últims 40 anys. Per entendre la gravetat dels incendis de l’any
1994 és suficient dir que es registraren 92 GIF a nivell nacional en situacions
difícils d’orografia i climatologia. A la Comunitat Valenciana es cremaren, en
menys de 15 dies, aproximadament 138.000 ha a 12 GIFs, 7 dels quals foren
simultanis (Fig. 3), que suposà la pèrdua del 14% de la superfície forestal valenciana,
afectant el foc a 72 municipis. A més, es donaren altres 44 incendis menors de
10 ha durant aquestos 15 dies que també requeriren atenció. A Vallada, es cremà una superfície aproximada
de 3.000 ha i es perdé un paratge de gran qualitat paisatgística i valor
ecològic i de notable simbolisme per a tots els valladins, la Serra Grossa.
Així mateix, no s’ha d’oblidar que un incendi forestal
constituix normalment una situació d’alt risc per a les persones i desgraciadament,
a la nostra comunitat van perdre la vida 12 persones pertanyents a l’operatiu
d’extinció i 2 civils; 5 de les víctimes d’estos focs moriren al incendi que a
continuació va a detallar-se.
Memòria
cronològica de l’incendi de Fontanars dels Alforins - Albaida del 4 de juliol
de 1994
Tot començà a principis del mes de juliol, quan s’iniciaren
els primers incendis a territori espanyol (Catalunya, Galicia, Aragó,
Andalusia, etc.) convertint-se ràpidament en focs de grans dimensions.
A la nostra comunitat, els incendis començaren el dia 2 de juliol a les 18:30 h quan un
incendi que cremava a la província de Terol es va endinsar a la comarca de Els
Ports a Castelló, el foc estigué cremant 7 dies carrascars i masses de pinar (Pinus sylvestris i Pinus nigra) amb un total de 11.400 ha arrasades.
El dia 3 de juliol
s’inicià el primer foc dins de la Comunitat al municipi d’Espadilla a la Serra d’Espadà també a Castelló, l’incendi afectà una superfície[3]
de 19.300 ha de sureres (Quercus suber)
i pinars (Pinus pinaster) d’alt valor
ecològic; però açò només era el principi.
Seguint l’avanç cronològic, el dia 4 de juliol es va iniciar a les 14:10 h de la vesprada un dels dos
focs que composen l’incendi objecte de la present memòria. L’incendi va ser
detectat al costat de la carretera N-340 al T.M. d’Albaida pel vigilant fix de
Vallada a l’Alt de la Creu, adquirint
el foc grans dimensions en poc temps. Les condicions meteorològiques de partida
eren bones (Alerta 1) però el nombre de dies sense pluja destacable era
superior a 30 i les acumulacions de combustible a la Serra d’Agullent eren importants, sent la vegetació dominant el
fustal de Pinus halepensis amb un
estrat arbustiu xeròfit[4]
amb continuïtat vertical i horitzontal. Passats 20 minuts des de l’inici del foc
arribaren els primers mitjans d’extinció que es dividien en brigades de la
Diputació de València i autobombes dels parcs de bombers pròxims. També
arribaren relativament ràpid (14:45 h), mitjans aeris de la base
d’Enguera. Aquest incendi no afectà el T.M.
de Vallada però a causa de l’inici d’un altre foc a Fontanars dels Alforins que
s’uní a aquest, es tractà com un únic incendi amb l’objectiu d’optimitzar la
seua extinció. La causa de les flames fou una negligència motivada per una
crema agrícola.
Per altra part, el mateix dia a les 14:30 h de la vesprada
es va desencadenar al nord-est del Macís
del Caroig al T.M. de Millars (La Canal de Navarrés) un incendi de grans
dimensions al qual urgia enviar mitjans aeris que foren mobilitzats d’Enguera i
Siete Aguas. Aquest incendi va ser el de major superfície afectada a la C. Valenciana
amb 26.000 ha i el més greu, al morir 9 persones (Fig. 4) entre els qui hi havia
7 brigadistes, un concejal i un pastor. Este gran foc va ser decisiu per a
l’extinció de l’incendi que estem analitzant, ja que la seua magnitud obligà a repartir
els mitjans (principalment aeris) que hagueren pogut operar a Albaida i a
Fontanars dels Alforins íntegrament.
Continuant amb l’encadenament de fatalitats, va ser el
mateix dia 4 a les 16:15 h de la vesprada quan novament el vigilant de
l’observatori de Vallada va detectar l’altre foc objecte d’estudi a un abocador
incontrolat de deixalles al T.M. de Fontanars dels Alforins. Les
característiques d’aquest foc de deixalles van fer que la brigada que arribà
només 5 minuts més tard al punt d’inici, no poguera fer res i el foc s’estengué
ràpidament pels termes d’Ontinyent i Moixent afectant amb dos fronts diferents
la Serra d’Agullent i la Serra Grossa.
L’incendi estava descontrolat, tot i haver-se incorporat mitjans aeris el
mateix dia i ser les condicions climàtiques relativament favorables. Durant
esta jornada s’havia incorporat un avió Antonov de grans dimensions enviat per
Portugal que ara combatia el foc de Fontanars dels Alforins i Albaida en
paral·lel. Les condicions climàtiques canviaren notablement el dia 5 de juliol, decretant-se per la
Generalitat el nivell d’emergència d’Alarma 3 (Alerta 3 de l’índex Previfoc
actual), quan van pujar les temperatures fins a 42 ºC, començà a bufar un vent
de ponent amb ràfegues de 60 km/h i la humitat relativa va descendir fins al
10%. El foc arribà al T.M de Vallada este mateix dia per la Balarma sense quasi impediments, ja que
les càrregues de combustible eren molt importants i contínues, amb una
vegetació composada per fustals de Pinus
halepensis i Pinus pinaster
d’aproximadament 40-60 anys amb àries de carrascar en mont baix i zones de
matoll i regenerat de pinar molt dens; les pendents i el vent també eren
destacables i el foc havia pujat a copes[5].
[Mereix,
arribat aquest punt, donar una xicoteta pinzellada d’allò que es coneix com
“l’escala del 30”, és a dir, els factors claus que desencadenen què un foc es
convertisca en un GIF. Estos factors són; les ràfegues de vent superiors a 30
km/h, la humitat relativa inferior al 30%, més de 30 dies sense pluja, més de
30% de pendent i temperatures superiors a 30 ºC.]
Era el segon dia de foc a la nostra vila i ja havia quedat
patent la incapacitat dels mitjans d’extinció existents per fer front als 6
incendis simultanis a la Comunitat, incorporant-se, d’esta forma, un gran
nombre d’efectius de l’exèrcit de terra[6]
als treballs d’extinció, que es sumaven als mitjans aeris enviats per l’ICONA,
França i Portugal. Però els incendis no cessaven i per agreujar la situació,
durant aquest dia s’inicià a les 16:50 h un altre dels pitjors focs que es
recorden, l’incendi de Requena, al qual no van arribar mitjans aeris fins
transcorreguts 2 dies des de l’inici de les flames, a causa de la falta de recursos
i al desbordament produit per la simultaneïtat dels focs. Cal recordar que els
incendis de Els Ports (dia 2),
Espadilla (dia 3), Albaida (dia 4 a les 14:10 h), Millars (dia 4 a les 14:30 h), Fontanars dels Alforins
(dia 4 a les 16:15 h), Requena (dia 4 a les 16:50 h) i altres de menor
entitat continuaven actius.
Tot i això, la situació continuà complicant-se a l’iniciar-se
el sèptim gran foc, de causes intencionades, a Alcoi el dia 6 de juliol a les 2:45 h de la matinada.
Aquest va ser un dia tràgic per a Vallada quan el foc baixava
ja de bon matí per les faldes del Castell
i del Penyó sense cap fre. Els
mitjans d’extinció únicament van poder controlar les flames per evitar que
cremaren les Ermites i el seu entorn immediat. L’incendi ho cremava tot, de
ponent a llevant i des de les crestes fins a la vall. Ja havien desaparegut els
pinars de la Corda del Castell i de
la fresca Ombria, així com la vegetació
dels Campellets, quedant destruïda la
riquesa del Barranc de la “Saraella”.
Inclús la nit d’abans, afrontant la cruel realitat, alguns valladins pujaren a
l’Ermita per traure la imatge del Crist i salvaguardar-la del foc.
També aquest dia perdurarà al record de molts veïns
d’Ontinyent que van veure desaparèixer el 96% del seu entorn natural,
registrant-se a esta jornada la temperatura màxima històrica a aquesta població
amb 46,5 ºC.
Un aspecte tècnic a destacar, és el fet que alguns rodals de
pinar adult a les vessants orientades al nord no van patir greus d’anys, com es
pot observar a l’Ombria i a altres enclavaments de la Serra Grossa, i encara hui es conserven en peu i salut, sent ells
els principals pares de l’abundant regeneració que s’observa als seus voltants.
Açò és deu a que el foc baixava, a estes zones, a contrapendent i a sotavent,
en major o menor grau, de forma que es donaren focs de superfície[7],
la longitud de flama i la intensitat dels mateixos va ser baixa i la velocitat
d’avanç constant. Esta situació ens pot fer pensar en la importància que
haguera tingut, a algunes zones, la no existència d’un estrat arbustiu tan dens
que motivà que el foc poguera pujar a copes arrasant per complet la vegetació.
Fig.
3;
Croquis dels perímetres
dels incendis simultanis de 1994 a la C. Valenciana. Els noms dels incendis fan
referència al T.M. d’origen dels focs. A la dreta, vistes d’un pinar cremat a
la Balarma. Fotografia de Miguel Ángel Muñoz.
Durant el 7 de juliol
l’incendi arrasà per complet els pinars de la Lloma del Rai i el Tossal, els xicotets carrascars del Campello, i altres paratges de
singular importància ecològica com ara la “Saraella
llarga”, a causa de la impossibilitat per als mitjans d’extinció d’efectuar
cap atac amb seguretat i garanties d’èxit. No hi havien suficients infraestructures
de prevenció d’incendis (tallafocs, dipòsits, etc.) ni tampoc quedaven les
discontinuïtats que generaven molts camps de cultius a les muntanyes a l’haver
sigut estos abandonats. El foc, sens dubte, havia guanyat la batalla als
mitjans d’extinció que cada vegada estaven més afectats per l'esgotament i també
anímicament, per les morts de gran nombre de companys a Millars i tràgicament a
este incendi, ja que el dia 6 s’estavellà l’avió Antonov enviat per Portugal al
no poder remuntar el seu vol després d’efectuar una descàrrega d’aigua al T.M.
de Bocairent, moriren 5 dels 6 tripulants de l’aeronau. A nivell regional, la
Comunitat Valenciana apareixia als informatius internacionals a l’haver-se
convertit en una “bola de foc”. Els incendis cremaven les muntanyes, els camps
i les vivendes sense que ningú poguera fer res.
[Encara
que es trenque un poc el fil, és molt important explicar en què consistix un
GIF (Gran Incendi Forestal), quines són les seues característiques i contra què
lluitaven els escassos mitjans d’extinció l’any 1994. Un GIF és un gran foc que desenvolupa
diversos fronts amb grans longituds de flama (de 3,5 m fins a 50 m), són focs
amb alta intensitat dels quals es desprenen focs secundaris. Normalment, el
front principal es caracteritza per formar una columna de convecció molt potent
i solen ser focs de copa. A més, es donen situacions d’alta perillositat com
les llengües de foc, els remolins i l’efecte atraient, sense comptar amb altres
fenòmens microclimàtics com les inversions tèrmiques, que poden crear situacions límit paregudes a una deflagració]
Durant els dies 8 i 9
de juliol el front de l’incendi a la Serra
Grossa cremà tot allò que encara quedava als T.M. d’Aielo de Malferit,
Montesa i Canals; i el front de la Serra
d’Agullent que ja s’havia frenat al perímetre de l’incendi d’Albaida, perdé
consistència a l’haver-ho cremat pràcticament tot.
Finalment, a l’igual que la resta de GIFs simultanis que
foren controlats i extingits paulatinament quan ja no tenien més que cremar, el
dia 9 de juliol l’incendi de Fontanars
dels Alforins va ser controlat a les 15:00 h de la vesprada i el dia 12 de juliol a les 9:15 hores quedava oficialment
extingit. La superfície total afectada va ser de 21.919,4 ha (13.724,3 ha arbrades, 7.883,1 ha no arbrades i 312
inforestals) repartida als municipis de Fontanars dels Alforins, Moixent, Vallada,
Montesa, Canals, Aielo de Malferit, Ontinyent, Banyeres de Mariola, Agres,
Albaida, Agullent, Olleria, Alfafara, Bocairent, Atzaneta d’Albaida, Carrícola,
Muro d’Alcoi, Gaianes, Beniatjar, Otos, Bèlgida i Benissoda.
El balanç final de mitjans d’extinció que participaren a
esta greu catàstrofe, l’esforç i valentia dels quals mereix un gran
reconeixement, foren: 47 agents forestals, 264 brigadistes, 110 bombers
professionals, 425 voluntaris locals, 120 efectius pertanyents als cossos de
seguritat de l’estat, 300 efectius de l’exèrcit, 15 mitjans pesats (autobombes
i maquinaria pesada), 10 vehicles lleugers, 5 helicòpters amb dipòsit ventral i
altres 3 per al transport de brigades, 4 avions de càrrega a terra que realitzaren
140 descàrregues amb retardants i 2 avions amfibis. A l’incendi participaren
diverses administracions entre les quals destaquen l’ICONA, la Diputació de
València, els Consorcis de Bombers d’Alacant i València de la Generalitat Valenciana
i l’Exèrcit de terra, a més, del govern de Portugal.
Fig.
4; Vehicles de les víctimes de l’incendi
de Millars. Fotografies d’Andrés Picó.
Fig.
5; Croquis del perímetre de l’ incendi de
Fontanars dels Alforins.
Fig.
7; Vistes del Castell i del Penyó després
del pas del foc. La presència d’acícules als pins indica que el foc a certes
zones no va pujar a copes. Fotografia de Miguel Ángel Muñoz.
Fig.
9; Esquerra; Pla del Campello. Dreta;
detall de la Casa de la Balarma després
del foc de 1994. Els GIFs afecten greument a l’activitat de la cacera.
Actualment, la llei valenciana prohibeix la caça a tota superfície cremada i a
enclavats menors de 250 ha, almenys, durant una temporada amb possibles pròrrogues.
A més, els desequilibris ocasionats a les poblacions de fauna cinegètica fan necessària
la revisió del Pla Tècnic de Caça. Fotografia de Miguel Ángel Muñoz.
Per a concloure pot dir-se, a nivell general, que el
resultat de la recurrència d’incendis i la intensitat dels mateixos a causa de
les acumulacions de combustible, on destaquen els GIFs de 1994, és la gran
expansió de les masses arbustives en unes poques dècades i el gir de la majoria
de boscos valencians cap a models de combustible molt perillosos. Després de 17
anys des dels grans focs, predominen les estructures denses que, a més, formen
una estratificació contínua que dificulta l’extinció de nous focs i afavoreix “l’efecte
escala” a les poques masses arbrades que queden al nostre paisatge, donant-se a
molts llocs del nostre terme, una continuïtat vertical i horitzontal total.
D’altra banda, la nul·la gestió selvícola de les masses de
pinar regenerades dóna com a conseqüència unes estructures molt poc estables i
molt inflamables, els denominats “boscs de mistos” (Fig. 11). Una gestió
forestal guiada per una planificació territorial integral, que no s’oriente
exclusivament a allò urbà, pot donar exitosos fruits a mig i llarg termini, no
només disminuint el risc de GIFs sinó també suposant un somider de treball i
creant un teixit social depenent, de forma ecològica i econòmicament sostenible,
del món rural, al qual no hem de negar que pertanyem com a valladins.
En adició a les mesures de selvicultura preventiva i vigilància,
cal treballar decididament al coneixement de les causes i motivacions dels
incendis forestals d’origen humà, ja que estes investigacions constitueixen un
element clau per poder aplicar mesures de conscienciació, conciliació d’interessos
i altres mesures de caràcter normatiu. Així mateix, l’efectivitat dels mitjans
d’extinció i la seua capacitat respecte als existents l’any 1994 ha millorat de
forma molt significativa però, no obstant això, seguixen produint-se major
nombre de focs cada any i encara que la superfície mitjana per incendi haja disminuït,
habitualment gran part de la superfície forestal cremada anualment a la
Comunitat Valenciana prové únicament de 2 o 3 GIFs. Esta situació ve donada per
allò que es coneix com la “paradoxa de l’extinció”. Derivada de la gran
efectivitat dels mitjans d’extinció, els incendis solen afectar superfícies
menors i en conseqüència la càrrega de combustible augmenta i, per tant, la
perillositat de què es produïsca un GIF és proporcionalment major. Evidentment,
la qüestió no gira sols sobre l’efectivitat de l’extinció sinó principalment
sobre la inexistent presència d’aprofitaments forestals i la desaparició de
l’agricultura de muntanya, dos sectors a potenciar si es vol disminuir l’impacte
dels incendis.
Fig. 11; Regenerat de
Pinus halepensis a l’Ombria, observes l’elevada densitat i el xicotet diàmetre
dels peus. L’absència de selvicultura dóna com a resultat estes perilloses
estructures front al foc, “els boscs de mistos”.
Fig.
12; Superfície afectada al
Campello
en 1994 i 2006 (esquerra) i en 1994 (dreta), els incendis ocorreguts amb elevades
freqüències són especialment perjudicials al no poder regenerar l’arbrat per falta de
llavor fèrtil.
No s’ha d’oblidar, d’altra banda, que actualment NO és
possible extingir un incendi forestal utilitzant únicament atacs directes, amb
condicions meteorològiques adverses, focs de copa o models d’alta càrrega de
combustible. Un exemple el podem trobar a l’incendi d’Ontinyent del passat
estiu al qual van confluir forts vents de ponent, combustibles molt secs i
acumulacions de biomassa de l’incendi que ja ens va afectar al 1994. Davant d’esta
situació i la simultaneïtat d’un altre foc a Simat de la Valldigna, inclús
participant més de 20 mitjans aeris (incloent hidroavions del Ministeri), gran
quantitat de brigades i autobombes i l’ajuda de la unitat militar d’emergències
(UME), el foc va quedar controlat finalment quan el vent disminuí
considerablement i ja no quedà més superfície per cremar a la Serra d’Agullent. Situacions com aquesta,
ja n'hem vist, es poden donar amb relativa facilitat dins d’un període de
recurrència a escala humana. És per això, que a l’Any Internacional dels Boscs,
hem de prendre mesures per evitar que els nostres monts estiguen destinats a
patir el mateix final.
Aquell fatídic dia 4 de juliol de 1994 jo només tenia 6 anys
però recorde perfectament com les flames baixaven les muntanyes implacablement.
Posteriorment, he pogut veure els efectes del foc i el que ha costat la
regeneració parcial del mont. És per això, que deuen transmetre’s els
coneixements referents als incendis forestals entre les distintes generacions
per poder augmentar la nostra experiència com a societat, per a que tragèdies
com la succeïda l’any 1994 no es repetisquen, de forma que el record de
l’ocorregut aquella primera mitat del mes de juliol de 1994 servisca per a què
la voluntat de conservació de la societat tinga com a objectiu el mont
mediterrani.
Com
deia el filòsof Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana, entre d’altres
persones, “El poble que no coneix la seua historia està condemnat a tornar-la a
repetir”.
Bibliografia:
-Ley de Montes 43/2003 (modificada 10/2006).
-Llei Forestal de la Comunitat
Valenciana
-Cartografia en base a mapes lliures de l’inventari forestal
de la C.V.
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
-Cartografia temàtica de l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV).
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
-La Defensa contra los Incendios
Forestales. Ricardo Vélez. Mc Graw – Hill , 2000.
-Análisis de la Catástrofe de 1994
(trabajo de curso de PEIF). Eduardo Calabuig Vila, 2008.
-Parts i perímetres dels incendis de 1994. Conselleria
de Medi
Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
-Hemeroteques virtuals dels periòdics ABC i El País (4-6 de juliol de 1994).
Agraïments:
-En Jorge Suàrez Torres, Cap de Secció de Prevenció d’Incendis Forestals
de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i ex-professor
d’Incendis Forestals, ETSIAMN – UPV.
-En Hèctor Garrido Penadés i En Miguel Àngel Muñoz Sanz, fotografies de
l’any 1994 al T.M. de Vallada.
-Na Sara Ruiz Santularia, assessorament lingüístic.
[2] Dit de la vegetació que és beneficiada pel foc, és a dir, amb foc es regenera i es reproduix millor que altres espècies.
[3] Les superfícies dels incendis a excepció de l’incendi de Fontanars dels
Alforins-Albaida (exacta) són aproximades amb un error de ± 200 ha.
[4] Es diu de les plantes adaptades a l’aridesa. Sol
caracteritzar-se per ser molt
inflamable i combustible.
[5] Tipus de foc que afecta a les copes de l’arbrat. Este
pot ser actiu o passiu, segons necesite del foc de superficie per retroalimentar-se o no.
[6] El 1994 l’exèrcit no contava amb una unitat
especialitzada per a catàstrofes com els incendis forestals. Actualment disposa de la Unitat Militar
d’Emergències (UME).
[7] Focs que no afecten l’estrat arbrat, no pujen a
copes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada